Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Una qüestió que no és nova, però que cada vegada apareix amb més força, és la dels governs locals, autonòmic i també espanyol, que amb les seves iniciatives incentiven la pornografia. Però abans d’això permeteu-me que reiteri una crida absolutament necessària. Fa referència a un tema cabdal com és l’eutanàsia.
Si els cristians acceptem passivament que l’estat legisli que una de les seves missions és que els seus serveis públics, concretament els sanitaris, puguin matar legalment a la gent haurem destruït un dels últims fonaments de la nostra civilització, que té les seves arrels, cada vegada més febles, en el cristianisme. Que això ho faci d’acord amb la voluntat de la persona no treu per a res la desviació monstruosa de la finalitat de l’estat, que ha de ser la del bé comú i que en aquest cas vol dir ajudar a viure en tots els sentits, també el moral i l’espiritual, en les millors condicions possibles. Quan un estat autoritza el matar, la humanitat retrocedeix, bé sigui que ho fa per protegir-nos dels “molt dolents”, i això era la pena de mort, bé sigui perquè no permet néixer als éssers humans engendrats, bé sigui perquè mata a les persones per raons “humanitàries”. Quan l’estat legalitza el matar està empenyent a una part de la població, la més feble, la més “inútil”, a morir. I que no es digui que és per evitar els sofriments. Aquesta tesi és doblement falsa. Primer perquè les cures pal·liatives a Espanya són molt insuficients, com ho reitera la Sociedad Española de Cuidados Paliativos, i també perquè en les actuals circumstàncies l’única alternativa a l’eutanàsia per a la gent que pateix és el sofriment, i això no és una opció. Evitar el sofriment vol dir exactament això, i no matar, que és en tot cas una solució veterinària: matar l’animal perquè no pateixi. Cal explicar en termes concrets la inseguretat personal que la nova legislació determinaria si arribés a aprovar-se. Cal aclarir malentesos com els que es produeixen, fins i tot entre els cristians, que confonen eutanàsia amb cures pal·liatives. L’acte de l’eutanàsia és matar-te. La cura pal·liativa té com a fi evitar que sofreixis, no que et moris com a conseqüència immediata d’aquesta acció.
Només una gran campanya a Catalunya i arreu d’Espanya ens permetrà combatre el poder de la cultura de la mort. L’hem començat junt amb altres associacions. Necessitem que creixi i es faci més forta. Per assolir-ho no hi ha cap secret. Requerim dues coses: col·laboracions i treball, presencial i a les xarxes, i diners.
Ara en concret necessitem 7.400 euros per produir tres vídeos i arribar a través de la xarxa a 150.000 persones. A 7 d’octubre portem recollits encara no 600€. Si estàs contra l’eutanàsia, si estàs per la cultura de la vida, et demano que contribueixis econòmicament amb la xifra que sigui, però que ho facis. Pots fer-ho efectiu aquí.
I si pots, participa i apunta’t al grup de l’eutanàsia aquí, que ahir, 6 d’octubre, va dur a terme la primera reunió que tindrà continuïtat en setmanes successives.
Reprenc el fil del començament de la carta: la iniciativa dels poders públics favorables a l’extensió de la pornografia especialment en els menors. Un pèssim exemple en aquest sentit es la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya. Entra i mira, veuràs que n’és d’increïble en què es gasten els nostres diners i com es dediquen a adoctrinar als adolescents per incitar-los sexualment, i normalitzant la pornografia a la que amb facilitat la majoria d’ells estan accedint. També pots veure aquí com distorsionen la sexualitat i s’esforcen a donar prioritat a les relacions homosexuals.
Com a pares i mares, com a ciutadans hem de respondre a aquesta deformació que des de la força dels poders públics es fa de manera creixent. La Comissió Executiva d’e-Cristians tractarà sobre aquest tema per definir una resposta en la seva reunió del 7 d’octubre. En la meva carta de la setmanal que ve et rendiré comptes del que pensem fer. Mentrestant, reflexiona sobre el fet i pensa en com convertir-te en un cristià actiu també en aquest àmbit.
