Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Quan llegeixis aquesta carta setmanal s’haurà aprovat la terrible llei espanyola que legalitza l’eutanàsia. Si aquesta aprovació ja és negativa en general, ho és més encara en el cas espanyol pel contingut específic de la llei, que la fa molt diferent de les altres dels pocs països que també han tirat endavant una mesura d’aquest tipus: els tres del Benelux, Colòmbia i el Canadà, i l’últim Portugal. El procés legislador espanyol és l’únic que ha refusat introduir un pla integral de cures pal·liatives a l’encens que aprovava la llei i això fa que l’opció de les persones que no tinguin recursos econòmics extraordinaris o que no puguin gaudir del servei públic de cures pal·liatives haurien d’optar entre morir patint o que et mati el metge, que no és en cap cas una opció. I aquí hi ha un problema greu. Espanya està a la cua en cures pal·liatives a Europa. Situar en aquest context la legalització de la mort en mans del metge és una brutalitat, des de tots els punts de vista, fins i tot el d’aquells que defensen l’eutanàsia per evitar el sofriment.
Però que la llei s’aprovi no vol dir que la puguin aplicar amb facilitat, perquè malgrat que s’ha dut tot el procés intentant evitar el debat públic, aquest està aflorant amb força, començant pels mateixos metges, que veuen transformada radicalment la seva professió. Ara quan vagis al metge has de pensar si tens al davant una persona que té una mentalitat que li permet matar-te perquè no pateixis o bé, com ha estat sempre, pots confiar en ell perquè t’acompanyarà en les millors condicions per a tu sense acudir a la solució dels veterinaris.
L’Assemblea d’Associacions per la Vida, la Llibertat i la Dignitat ha continuat desplegant les seves activitats sota diverses manifestacions. Una àmplia representació, en la qual per part d’e-Cristians hi acudia Pablo Ginés, membre del Secretariat General, es va reunir aquest dimecres amb una molt nombrosa representació de diputats contraris a la llei a la seu del Congrés. Un fet que s’havia produït dies enrere també al Senat. Ara serà molt important els recursos d’inconstitucionalitat. En aquest sentit cal recordar que el tribunal constitucional de Portugal ha rebutjat tota una sèrie d’articles de la llei portuguesa i aquest fet lògicament té repercussió sobre la circumstància espanyola.
Una vegada més et crido a que siguis un cristià actiu i que participis activament en les iniciatives i convocatòries que des d’e-Cristians estem duent a terme en defensa de la vida. El resultat final d’aquesta batalla no serà altre que el que determini la suma de voluntats de cadascú de nosaltres.
En aquesta línia d’activitats, el passat dilluns 15 de març es va celebrar una reunió específica en l’àmbit de Catalunya per informar i dialogar sobre l’aplicació en relació amb l’agenda de l’Assemblea d’Associacions en l’àmbit de la nostra comunitat. Vull subratllar que les competències en matèria sanitària estan en mans de la Generalitat, i que per tant aquí es dóna un escenari decisiu per a la nostra acció.
Constato en els àmbits catòlics dos tipus d’actitud que, sense ser generals ni molt menys, afecten el conjunt, i em semblen negatives. Una és la posició “egípcia”: posar-se de perfil i actuar i opinar com si res estigués passant i poguéssim fer una vida cristiana absolutament tancada en nosaltres mateixos. En ocasions, aquesta actitud es prolonga en termes favorables a les lleis de la mundanitat, prescindint de tota consideració del que diu d’Evangeli i ens explica l’Església. L’altra actitud està amarada de pessimisme “sempre anem a pitjor”, “no arreglarem res”, etc., de desànim i d’irritació, el que condueix amb facilitat a visions catastrofistes. Cal dir amb rotunditat que cap d’aquestes formes d’interpretar la realitat és correcta o, per utilitzar una expressió que defineix un dels dons de l’Esperit Sant, no són entenimentades, perquè tenir enteniment cristià vol dir la capacitat de formar-se una idea adequada de la realitat, per després poder actuar sobre ella. Aquesta és la nostra feina i no fugir del problema o deixar-se ensorrar per ell.
Per això et crido a participar en l’Assemblea ordinària de socis del dia 25 per Zoom i et convido amb insistència a apuntar-te per fer efectiva la teva participació. Inscriu-te AQUÍ, i a continuació rebràs un e-mail amb l’enllaç.
Per transformar la realitat cal participar!
