Carta Setmanal de Josep Miró: Davant la injustícia i la irresponsabilitat, la celebració de Nadal ens demana confiar en Déu

Benvolgut amic/Benvolguda amiga,

Nadal ho omple tot i, per tant, és el primer objectiu de la meva carta. Desitjar-vos un bon i Sant Nadal que pugueu gaudir en la mesura del possible amb els vostres familiars i amics. Sempre que la festa material ben legítima com en tota gran celebració humana, no ens oculti el més important de la Festa Pasqua: Déu ha volgut habitar entre nosaltres i ens ha portat un anunci de pau i de joia, perquè amb independència de cada circumstància concreta trobem en Ell l’esperança i la seguretat que necessitem.

I certament aquesta esperança la necessitem perquè les nostres vides es veuen profundament alterades per l’estrall de la covid, que és un mal sorgit de la natura, però que multiplica els seus efectes per la incapacitat i irresponsabilitat dels que ens governen. Vull afirmar amb rotunditat dues coses:

  • El que ara ens passa en les proximitats de Nadal i que amenaça i altera la vida de tantes persones i famílies, era previsible. Es coneixen perfectament les limitacions temporals de la immunitat de la vacuna entre 5 i 6 mesos per la majoria d’elles i només 3 per a l’Astra Zeneca. Per tant, es podien haver adoptat molt abans mesures de prevenció menys perjudicial que les que ara vol aplicar Catalunya i que previsiblement més tard o més d’hora s’estendran a altres llocs. Es tractava d’haver avançat molt ràpidament amb la tercera dosi. Mentrestant el president del govern presumia que érem el país més vacunat d’Europa, que això marcava la diferència amb el que estava passant nord enllà, però s’oblidava que molts dels vacunats ja presentaven una resistència molt baixa a les vacunacions, especialment per a l’Òmicron. La idea que ens ha venut el poder sobre la immunitat de grup revela la seva inconsistència. No hi ha tal cosa ni se l’espera. Analitzar el perquè, aniria més enllà del sentit d’aquesta carta, però aquesta és una conclusió científica.
  • En realitat la incapacitat i la irresponsabilitat radica en el fet que quan ens acostem al segon any de la pandèmia, Espanya no té cap llei específica per lluitar amb eficàcia i amb previsió contra aquest estrall. I continua sense tenir una agència de salut pública potent autònoma que pugui dur a terme una bona previsió. I tot això és a conseqüència que els ciutadans d’aquest país hem permès que les autoritats tant a Catalunya com a Espanya, no rendissin comptes de les seves polítiques contra la covid i els resultats obtinguts, per extreure’n les experiències necessàries. Portem sis onades, som un dels països amb més afectacions d’aquesta mena, superem els 90.000 morts oficials, un desastre terrible, i en realitat superem llargament els 100.000 d’acord amb les dades d’excés de mortalitat. A Catalunya la caiguda en població a causa de les morts ha estat extraordinària. Hauríem de retrocedir molt per trobar un fenomen semblant. L’any passat van morir 15.237 persones més que fa dos anys. I aquesta xifra dona una clara idea de la magnitud de la tragèdia.

Però sembla que tot això importa poc i que la política segueix igual i que la nostra exigència com a ciutadans i cristians per la justícia roman a nivells molt baixos.

Per tota aquesta desgràcia que encara no ha acabat, necessitem confiar i esperar i celebrar Nadal amb alegria perquè Ell és l’únic que ens pot donar aquesta gràcia. I alhora, hem de repensar el fet que tenim els governants que ens mereixem i els morts, hospitalitzats i destrosses econòmiques que ens guanyem a pols per tolerar que unes persones tan irresponsables ens governin sense que la cridòria per la injustícia sigui tan forta que faci trontollar les seves poltrones.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.
Menú