Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
És evident que la característica més notable d’aquesta setmana és la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya i la seva conseqüència espectacular sobre la política espanyola en decidir Sánchez que en aquestes condicions no s’atrevia a presentar els pressupostos de 2024, malgrat els anuncis previs en aquest sentit i l’obligació constitucional que té de fer-ho.
Davant d’aquestes eleccions i com sempre, presentarem una reflexió, però us puc avançar que la situació dels cristians a Catalunya en la perspectiva del vot no és gens diferent de la que pateixen molts altres ciutadans: no ens sentim prou representats per ningú. Encara més, en el cas d’algunes forces polítiques és palès que la seva actitud és obertament contrària, excloent i supremacista en el sentit que releguen la nostra concepció i projecte de vida a un pla que judiquen amb menyspreu.
Cal dir que no és lògic, òbviament perquè no és cert. Les aportacions que fan els cristians, les organitzacions d’aquesta naturalesa, la mateixa Església a la societat són extraordinàriament positives, no tenen equivalent i a més són absolutament desinteressades. No hi ha cap partit, cap ONG de les ideològiques que ajudi a tanta gent en tants aspectes diferents i vitals com fem els cristians, i malgrat això som menystinguts, menyspreats i criticats. No ho podem acceptar, primer, perquè és injust i ningú pot sotmetre’s a la injustícia i, segon, perquè aquestes actituds fan un mal servei a una societat democràtica perquè prescindeix d’una part molt gran i qualificada de gent que treballa pel bé comú sense esperar res a canvi. Això per si sol ja seria un gran valor, però encara ho és més quan esdevé que aquest desinterès en la nostra societat és un recurs escàs.
Per tant, els cristians tenim el deure vers nosaltres mateixos per justícia de rescatar el nostre paper i importància en l’espai públic. I també tenim el deure de fer-ho pel bé del conjunt de la societat, perquè aquesta no es pot permetre la ceguera davant l’aportació cristina que imposen des del poder polític i mediàtic.
Per tant, hem de treballar per aquesta transformació. Un pas molt determinant en aquest camí serà el de culminar el procés de fusió amb el Corrent Social Cristià, un camí gens fàcil, com ho constata el fet que en el nostre àmbit les articulacions i fusions siguin molt inèdites i que més aviat es produeixi la crisi o bé, senzillament, les separacions. Si ho aconseguim, i depèn de tots, els membres d’El Corrent i d’e-Cristians, el sol fet d’assolir-ho serà ja un canvi extraordinari. Treballem en aquest sentit, i passat Setmana Santa es produirà una primera trobada llarga dels dos grups de direcció per abordar a fons el repte de la fusió amb la idea i el compromís que el 25 de maig es produeixi l’Assemblea Extraordinària d’e-Cristians que acordi la fusió. Aquest és el nostre gran treball ara. Té un perfil molt intern, però és decisiu.
Però això no vol dir que ens oblidem de l’acció cap a fora que continua sent essencial. En aquest sentit, ja us vaig apuntar que hem començat les tasques inicials per preparar el que hauria de ser un altre gran revulsiu, el Congrés de Cultura Cristiana. I una vegada més us dic que si hi ha persones interessades específicament en aquesta qüestió, ho manifesti amb un e-mail a secretaria@e-cristians.net.
També us recordo el Club de Lectura que en aquesta ocasió tractarà un tema de gran actualitat relacionat amb la immigració. Es tracta de comentar el llibre “Que todos sean uno en cristo. Una critica católica del racismo y de la Teoría Crítica de la raza” d’Edwars Feser. Serà comentat i després dialogat amb tots els participants, per Jorge Soley. No us ho perdeu. Cada cop aquesta qüestió pesarà entre nosaltres i es polaritzarà entre el bonisme i els cantors de la catàstrofe. Nosaltres a tot això hem d’anteposar la doctrina i el realisme catòlic, i la sessió del dilluns 15 d’abril a les 19h. tindrà un especial interès i importància per aquesta raó. No hi faltis.
Aquí tens les recomanacions d’aquesta setmana:
Pau i bé!
