Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
D’una manera molt accelerada l’estat de dret espanyol, per mitjà de les iniciatives del govern, es va convertint en un estat de lleis. La diferència és total. En un estat d’aquesta mena els drets formalment existeixen, però la seva aplicació i salvaguarda depèn en cada cas de qui són els protagonistes, si pertanyen al règim o són “desafectes” a aquest. En teoria el nostre estat de dret estableix salvaguardes en la tramitació de les lleis i de la instància judicial, en últim terme el Tribunal Constitucional. Però en la pràctica hi ha procediments per deformar aquestes garanties fins a deixar-les reduïdes a la mínima expressió . És el cas de l’abús sistemàtic del decret llei que fa el govern. Concebut per aplicacions esporàdiques i excepcionals, aquest instrument permet liquidar la major part de la tramitació i debat parlamentari reduint la possibilitat d’esmenes, consultes i informes de terceres instàncies reduint la llei a una tramitació breu, una mena de vist i no vist en el qual el parlamentarisme perd tot el seu sentit. Una altra via de la qual abusa el govern és substituir la iniciativa que té de presentar projectes de llei passant el tema al partit, al PSOE, i presentant-lo aleshores com a proposta de llei. La diferència no és menor. En el primer cas, que és l’habitual en l’estat de dret, la iniciativa del govern està subjecte a una tramitació en la qual hi han d’intervenir instàncies externes al Parlament, de consulta d’experts, de preceptiu informe del consell d’estat, etc. Quan es tracta de la proposta tot això desapareix i es tramita ràpidament fent prevaldre el corró parlamentari de la majoria sense més. És el que s’ha tornat a fer ara amb la llei que pretén enviar a la presó a les persones que en els voltants de les clíniques avortistes preguen o distribueixen fulletons a qui els vulgui agafar. Es tracta concretament de la proposició de llei orgànica per “penalitzar l’assetjament en les dones que van a clíniques per a la interrupció voluntària de l’embaràs” i que consta d’un únic article que vol penalitzar aquella pràctica amb penes de presó de 3 mesos a 1 any. Aquesta llei, tal com està plantejada, vulnera frontalment els drets fonamentals de llibertat d’expressió i de reunió i manifestació. Però al govern li és igual la inconstitucionalitat, perquè si aconsegueix aprovar-la entrarà en funcionament i malgrat que hi hagi recursos en contra, la lentitud del Tribunal Constitucional portarà a fer que s’estigui aplicat durant anys i anys. El govern juga amb totes aquestes deficiències del sistema per transformar la democràcia en “un estat policial rosa amb característiques liberals”. Ja va procedir d’una forma semblant amb la llei sobre l’eutanàsia i la d’ensenyament. En pocs mesos el govern ha dictat una sèrie de mesures que comporten el retall dels drets, al mateix temps que confereix drets addicionals a qui li interessa. És una gran contradicció que mentre es vulgui portar a la presó als que preguen en els voltants d’una clínica avortista, s’hagin despenalitzat totalment les actuacions dels piquets de vaga, malgrat que és evident que en alguns casos aquests actuen de manera molt coactiva.
Davant aquesta dinàmica, que de consolidar-se deixarà els drets i la democràcia convertits en una caricatura, hem d’alçar-nos i presentar una sòlida alternativa que interessa evidentment als catòlics, però més enllà, a tots els ciutadans, perquè dependrà del moment i la circumstància, tu també et podràs veure afectat. Per exemple, si tens una petita empresa i acomiades a un treballador perquè no treballa bé o perquè ja no el necessites i aquest et denuncia argumentant que l’has fet fora perquè és homosexual, caurà sobre les teves espatlles la inversió de la càrrega de la prova, i tu hauràs de demostrar la teva innocència enlloc que aquesta sigui presumida d’entrada. És un exemple més de com determinats grups que formen part del sistema veuen els seus drets multiplicats en privilegis.
Cal construir la resposta a l’alçada del problema. Cal construir la alternativa cultural a l’actual estat policial rosa i traduir-la en intervenció política.
