Necessitem la teva ajuda econòmica per aconseguir que el Congrés, el Govern i el Defensor del Poble indaguin la situació de la pederàstia a Espanya, en lloc de criminalitzar els catòlics

  • Per pagar els costos de les accions legals a emprendre
  • Per portar la vulneració de drets a la Unió Europea (Consell, Parlament i Tribunal Europeu de Drets Humans)
  • Per ampliar la campanya a les xarxes socials a Espanya i en l’àmbit internacional

Aquestes són les bones raons per ajudar-nos

e-Cristians desenvolupa una campanya com a resposta i alternativa a la decisió del govern del President Sánchez, l’acord d’una majoria del Congrés dels Diputats i l’acceptació acrítica del Defensor del Poble de les seves conseqüències.

Es tracta de l’encàrrec al Defensor del Pueblo d’elaborar un Informe sobre les denúncies per abusos sexuals en l’àmbit de l’Església Catòlica i el paper dels poders públics (“BOCG. Congreso de los Diputados”, sèrie D, núm. 406, de 25 de febrer de 2022).

Si vols conèixer el que estem realitzant fes clic aquí.

És un succés molt greu, com hem posat de manifest en diverses aportacions. Si vols conèixer-les fes clic aquí.

10 punts per resumir la gravetat del fet:

  1. Perquè vincula un delicte determinat a un grup social concret, el dels catòlics, vulnerant els drets d’aquest grup, fet agreujat per l’evidència que el seu paper és marginal. Només representen entre el 0,2% i el 0,5% dels casos segons fonts i períodes.
  2. L’acord significa que entre el 99,8% i el 99,5% dels casos i les víctimes vinculats a aquests, quedaran fora de l’informe. L’Església Catòlica és utilitzada com a boc expiatori per excloure l’abordatge real de la pederàstia, els abusos sexuals i de la pornografia, que afecta els menors. Aquesta ocultació és gravíssima.
  3. L’informe així concebut cometria dos biaixos que desvirtuarien la realitat: 1) Les menors, que són la majoria de les víctimes dels abusos, passarien a ocupar un lloc secundari, perquè el reduït nombre de casos que estudiaria l’informe són majoritàriament abusos sobre menors masculins. 2) Al perfil dels autors quedarien sobrerepresentades les persones que tenen atracció sexual cap al mateix sexe masculí.
  4. Els resultats no serviran per ajudar les víctimes, que en la seva immensa majoria estaran excloses, ni per establir actuacions dels poders públics perquè només una minoria decimal haurà estat considerada.
  5. La qüestió és perquè aquesta gran limitació. L’Exposició de Motius de la Proposició no de Llei no justifica perquè se selecciona i limita l’informe a l’àmbit de l’Església Catòlica, en detriment d’altres àmbits (esportiu, familiar, escola no confessional catòlica, lleure, etc.). I la resposta és evident. No volen abordar els abusos sexuals a menors. Només és una excusa per degradar la imatge de l’Església i criminalitzar els catòlics.
  6. L’acord atenta contra el principi constitucional d’igualtat dels espanyols davant dels poders públics.
  7. En assenyalar un grup social concret com a responsables principals, obre l’expectativa a la comissió d’un delicte d’odi (Article 510. Codi Penal). La fiscalia ha obert d’ofici diligències altres vegades semblants (cas García Albiol a Badalona i la presumpta assignació de determinats delictes als emigrants). Si rebutgem com a racista o xenòfoba la possibilitat que es tractin, per exemple, els delictes contra la propietat limitats només a gitanos o immigrants, amb la mateixa lògica cal rebutjar els “abusos sexuals en l’àmbit de l’Església Catòlica”.
  8. El Congrés actua contra una instància civil. Des del punt de vista del dret intern, l’Església Catòlica, les seves ordres, etc. tenen personalitat jurídica civil. És un precedent insòlit. Cap país d’Europa, ni els Estats Units, no han actuat en aquest sentit.
  9. La Constitució, a l’article 9.3 in fine, garanteix «la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics». La interdicció de l’arbitrarietat constitueix un dels límits de la discrecionalitat política i administrativa i està estretament connectada amb l’obligació de justificar les decisions. És «arbitrari» el que no té motivació respectable, es basen en el simple desig de qui disposa del poder i no té fonament.
  10. No és funció del Defensor del Poble, invertint-ne la missió “El Defensor del Pueblo és l’alt comisionat de las Cortes Generales designat per aquestes per a la defensa dels drets compromesos en el Títol I de la Constitució, a aquest efecte podrà supervisar l’actividad de l’Administració (Ley Orgánica 3/1981, de 6 de abril, del Defensor del Pueblo. Artículo primero).

En darrer terme, estem davant d’una vulneració dels drets constitucionals i contrari al marc de la Unió Europea d’un grup social definit per la seva vinculació religiosa.

Si vols i pots col·laborar en aquestes accions REALITZA LA TEVA APORTACIÓ AQUÍ (Transferència bancària o PayPal).

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Menú