- Més de 100 representants de diferents àmbits de la vida pública espanyola, polítics, periodistes, metges i professionals de les cures pal·liatives, acadèmics i empresaris s’uneixen amb un objectiu comú: “Eliminar el sofriment, però no eliminar al que pateix”.
- El manifest afirma “necessitem amb urgència un pla de cures pal·liatives que arribi a tota la població, amb lleis que protegeixin la vida”.
La Plataforma Els 7000, ha recollit la preocupació i temor de multitud de persones i organitzacions per la decisió de l’actual Govern d’impulsar una llei per legalitzar l’eutanàsia. Per això ha proposat a més de 100 personalitats de la vida espanyola que signessin el Manifest adjunt. Els signants, un conjunt ampli i plural, es dirigeixen als diputats i senadors, als partits polítics, a les institucions de la societat civil i a tots i cadascun dels ciutadans, perquè junts aturem la tramitació que se segueix en el Congrés dels Diputats per a legalitzar l’eutanàsia.
Afirmant que el realment necessari per aturar el patiment no és la mort, sinó lleis que protegeixin la vida, especialment, la de la gent gran, que els proveeixin d’un tracte digne i just, que asseguri l’assistència mèdica i hospitalària adequada. Necessitem amb urgència un pla de cures pal·liatives que arribi a tota la població.
Se subratlla la contradicció que existeix a reclamar en aquests temps difícils la unitat al voltant de la reconstrucció del país i que al mateix temps el govern aprovi una llei tan divisiva com la de l’eutanàsia.
Les cures pal·liatives a Espanya estan a la cua d’Europa per falta de mitjans, i s’han viscut episodis tan tràgics i durs com el cribratge hospitalari per edat.
El que s’ofereix no és un nou dret, perquè és brutal obligar a triar entre el patiment i la mort infringida per un metge.
Assenyala també la gran reserva que ha d’existir cap a un tipus de legislació que ha estat rebutjada a tot Europa, amb excepció del Benelux, i la seva tramitació, que no aprovació, a Portugal.
El manifest el signen entre d’altres reconegudes personalitats (s’ha descartat la presència de polítics en actiu) els exministres Marcelino Oreja, José Luis Corcuera i Alberto Ruiz Gallardón; els presidents de diverses associacions catòliques i provida, com Jaime Mayor Oreja (One of Us), Alfonso Bullón de Mendoza (ACdP), Josep Miró i Ardèvol (e-Cristians), Alicia Latorre (Federació Espanyola d’Associacions Provida), Daniel Fernández (Cristianos en Democracia), Ignacio García Juliá (Foro de la Família), Iñigo Gómez Pineda i Maria San Gil (Fundació Villacisneros), Mercedes Aroz (Fòrum Cultura21) i Raúl Sánchez Flores, secretari general de la Confederació Europea de Famílies Nombroses; els rectors de les universitats CEU San Pablo, CEU Cardenal Herrera, Francisco de Vitòria, Católica de Àvila, Católica de Valencia i Abat Oliba CEU; personalitats del món mèdic, com Manuel Martínez-Selles (president de l’ICOMEM) i Jokin de Irala; i periodistes i personalitats del món acadèmic i de la cultura, com Francisco Marhuenda, Juan Manuel de Prada, Dalmacio Negre, José Luis Restán i Joan Hortalà; l’expert en demografia Alejandro Macarrón, l’exalcalde la Corunya Francisco Vázquez, l’exfiscal general de l’Estat Eligio Hernández, i l’expresident d’Unió Democràtica de Catalunya Josep Antoni Duran i Lleida.
Contacte Gabinet de Premsa en representació de les diferents entitats:
915140589/610550640
