Uns fets que cal recordar

Pablo J. Ginés (Religión En Libertad)

Ha mort aquest diumenge 8 de maig a Ciutadella, Menorca, amb 77 anys, l’exempresari avortista, especialitzat en avortaments tardans, Carlos Morín Gamarra, protagonista del judici més gran per avortaments il·legals a Espanya, que va ser investigat per la premsa britànica i la televisió danesa, amb una història emesa en diverses televisions europees (almenys a França i Holanda). Ell practicava a Barcelona els avortaments tardans que es negaven a fer els avortistes anglesos, francesos o holandesos.

El seu cas va canviar la història de l’avortament a Espanya. Una treballadora de Morín estava disposada a parlar, a explicar-ho tot, i hi va aportar papers i documents. Aquesta treballadora es va atrevir només perquè una jutgessa li va concedir protecció com a testimoni protegit i es va prendre seriosament aquesta investigació, cosa que mai havia passat abans en un negoci avortista.

murio_carlos_morin

Els avortistes van veure que la llei que va implantar el Govern socialista de Felipe González, que havia aplicat sistemàticament el colador de “risc psíquic per a la salut de la mare” per a 1,5 milions d’avortaments, no era prou segura per al negoci.

El cas Morín va fer canviar la llei el 2010

Espantada, la indústria de l’avortament va demanar al PSOE una llei d’avortament lliure per terminis. Això és el que li va regalar el PSOE de Rodríguez Zapatero el 2010.

Però era compatible una llei així, d’avortament sense adduir causa, amb la Constitució espanyola? Diputats del PP van plantejar el cas al Tribunal Constitucional… i dotze anys i un milió d’avortaments després el Constitucional encara no ha contestat, en el que és el més vergonyós desistiment de responsabilitats de la història de la democràcia espanyola.

Mentrestant, el 2004 i el 2006, a Morín el va intentar protegir la Generalitat, el Col·legi de Metges (en els seus primers anys), la fiscalia a Madrid que no tenia testimoni, una primera sentència a Barcelona 2013 que es negava a tenir en compte el reportatge danès i altres proves… però finalment es va repetir el judici i al juny de 2016 Morín era condemnat a un any i mig de presó per 11 avortaments il·legals.

Més endavant, se’l va condemnar també en considerar-se demostrats els seus fraus fiscals (realitzava avortaments caríssims i clandestins que no declarava a Hisenda).

Escena de la detención de Morín en 2007 en su clínica... aterrorizó a todos los empresarios del aborto

Escena de la detenció de Morín el 2007 a la seva clínica… va aterroritzar tots els empresaris de l’avortament i van demanar una nova llei, que Zapatero els hi va donar el 2010.

Malalt, i ja jubilat, no va arribar a entrar a la presó i ​​va passar els seus últims anys a Ciutadella, Menorca. Assegurava que vivia amb austeritat. Sembla que l’enorme riquesa que havia pastat en avortaments il·legals i tardans l’havia gastat ràpid en cotxes de luxe i capricis cars.

Trencant el silenci de l’avortament

A la necrològica d’El País, diuen que “la vida de Morín va fer un tomb el novembre del 2007, quan agents de la Guàrdia Civil el van detenir amb la seva dona, María Luisa Durán. Les seves clíniques van ser tancades i tots dos van estar tres mesos a la presó provisional per ordre de la jutgessa”.

Les fotos de Morín emmanillat i acompanyat de policies van encapçalar portades. Un avortista detingut i a judici! Però els avortaments tardans de Morín, i el seu colador del “risc psíquic”, havien cridat l’atenció de la premsa europea abans, el 2004 a Anglaterra i el 2006 a Dinamarca, Holanda i França. El 2004, la Conselleria de Sanitat i els Mossos d´Esquadra van acudir a fer unes inspeccions superficials a les seves clíniques, per cobrir l’expedient.

El 2013, Josep Miró, president de l’associació E-Cristians, explicava a ReL que aquesta associació es va bolcar en el cas Morín “des que va aparèixer en el dominical del Telegraph el 2004”. Una periodista anglesa embarassada, amb càmera oculta, fingia voler avortar a la clínica de Morín. La clínica només demanava signar un paper declarant sentir ansietat. El metge cubà Ramon Tanda, un dels assalariats de Morín, ja l’empenyia amb males maneres cap al quiròfan quan l’embarassada va sortir corrent amb l’excusa d’anar al lavabo. La nena que Tanda volia avortar amb tanta pressa avui és una noia adulta de 18 anys.

“E-Cristians, amb les associacions catalanes de Juristes Cristians i de Metges Cristians i les entitats del Pacte per la Vida, va sortir al carrer, en una manifestació el desembre del 2006 davant les clíniques de Morín“. El Col·legi de Metges de Barcelona no va voler investigar ni fer res i criticava que E-Cristians parlés del tema. Una diputada de CiU, Gloria Renom, va anar a la manifestació, però camuflada entre el públic: a CiU hi havia ordres de no significar-se ni criticar Morín. (Miró va deixar definitivament el 2008 el partit en què havia militat abans).

El telereportatge danès del 2006 és més revelador, perquè es va arribar a emetre a Telecinco, i televisions europees. TV3 es va negar a emetre’l, i també les televisions públiques espanyoles. Tot al món de l’avortament apuntava sempre al silenci i en no parlar ni investigar. Aquest reportatge no tenia imatges escabroses, només a Morín demanant 4.000 euros per avortar un nadó de 31 setmanes basant-se en una declaració de l’embarassada (periodista encoberta) de sentir ansietat.

Els seus diàlegs són aclaridors, una mena de finestra a la psique de l’avortista. Val la pena repassar-los:

Minut 8

– Així, el que fem és, primer, que deixi de bategar el cor del fetus –explica Morín a l’embarassada danesa, sense saber que és periodista i que està gravant.
-¿Dins?
-¿Dins? Sí.

Minut 9

– I és segur que quan el nadó neix és mort? – pregunta la noia danesa a Morín, usant la paraula baby.
Sí. Segur al 300% –respon Morín.
– Què se li dóna?
– Digoxina. És el que es posa quan es té un atac de cor, però en sobredosi.

Minut 11

-Això és un formulari que hem d’emplenar de tots els casos que vénen d’Anglaterra, Holanda, Alemanya…
– … i Dinamarca –conclou la noia.
– Per què? -pregunta l’acompanyant danès (l’altre periodista) quan ella s’allunya a emplenar el formulari.
– Perquè, ja saps, és arriscat, ella ha d’estar convençuda… hi ha complicacions morals, religioses…
– I els pacients aquí vénen de tot el món?
-Sí, fins i tot d’Austràlia -es presumeix Morín.

Minut 13

-Al pare del nen ja no el veig més, simplement no es vol relacionar amb el nen… -diu la danesa
-I aquí estàs… – respon Morín, amb to comprensiu i empàtic
-I aquí estic…

Minut 20

-¿Test psicològic? -pregunta la danesa
-Sí.
-¿Per què?
L’única manera com podem fer això és demostrar que tu tens, o pots tenir, ansietat o depressió… Perquè la llei diu que si vols un avortament és perquè tens un problema psicològic tan gran que aleshores et podem ajudar -explica Morín.
-O sigui, que dius que tens això…
Sí, és burocràcia –diu el magnat avortista.

Minut 21

– La llei en aquest país –explica Morín– diu que per avortar has d’estar sota un problema psicològic greu, i la manera de demostrar-ho és amb aquest test. Segur que vols fer-ho?
-Sí -respon la noia.
-Tens els diners? -pregunta una secretària.
-Sí, però no aquí, són a l’hotel. Quant val?
– Quatre mil euros
– Bé, anem a l’hotel a buscar-ho i tornem.

La noia ja no tornarà a la clínica avortista, però els companys periodistes arriben a la clínica amb una càmera gran a l’espatlla.

Minut 27

-La llei a Espanya -explica Morín al periodista danès- diu que si tens malaltia mental o la pots tenir, pots anar a diversos psiquiatres, abans d’intentar-ho. I així no hi ha límits. Aquesta noia ha anat a dues, i el segon ha dit que vagi a un tercer.
– I què passa amb la moral?
– És cosa seva, meva… vostè té la seva moral, jo la meva…
– Però vostè té moral?
–Això ho ha de decidir vostè, jo ja sé què tinc.

Minut 29

– O sigui, que vostè no pot entendre que la gent critiqui el que fa?
– El que jo entenc és que: u sóc un professional, un doctor. Dos, parlo diverses llengües. Tercer, sóc més gran que vostè. Quart, les meves creences són diferents de les seves; vostè pensa una cosa i jo una altra. Això és el que ens diferencia.

[…] – Alguns dels avortaments que vostè fa aquí són de fetus que podrien sobreviure fora de l’úter… –insisteix el periodista danès.
– Jo no sóc un filòsof, no sóc aquí per preguntar-me si un fetus respiraria o no…
– Però una mica de moral….
– Agafi la seva moral i quedesela, que vostè té la seva; jo la meva; no tinc res a veure amb la moral de vosté.

Minut 30

– L’entrevista s’ha acabat -diu Morín després d’una trucada de telèfon.
– Acabat? Tinc més preguntes!
– No respondré.
– Per què?
– No entén vostè? Acabat.
– Però no entenc per què. Només un parell de preguntes més!

Minut 31

– Podria trucar-li amb altres preguntes? -insisteix el periodista
– Tinc la meva moral. He de treballar -respon Morín a la porta.

Reportatge complet danès de 2006 (en danès, amb parts en anglès i espanyol), que TV3 i les televisions públiques espanyoles no van voler emetre.

El que va canviar: una treballadora disposada a explicar-ho tot

Ni la periodista danesa ni l’anglesa ni l’escàndol europeu van aconseguir que les autoritats ni els polítics ni el Col·legi de Metges de Barcelona es molestessin ni tan sols a intentar fer res per frenar els avortaments il·legals i tardans de Morín. Només es va aconseguir quan una treballadora de Morín va contactar amb E-Cristians disposada a explicar tot el que sabia i aportar documentació al jutge.

“La querella inicial va ser la d’E-Cristians. Després hi va haver altres iniciatives en tribunals d’Alternativa Española, el Centre Jurídic Tomás Moro i al final, ja a l’abril del 2008, ¡fins i tot del Col·legi de Metges!”, va explicar Josep Miró. “El que propicia l’èxit del cas Morín és que apareix un testimoni protegit que ho explica tot, amb declaració escrita davant la policia; és llavors quan la jutgessa demana actuar a la Guàrdia Civil i punxen els telèfons. Amb el que esbrinen a les trucades, la jutgessa i la fiscal decideixen tancar les clíniques i emportar-se el material. Fixem-nos que a Madrid el cas contra les clíniques de Morín allà [el 2010] no va prosperar perquè no hi havia testimoni”, va assenyalar Miró.

En aquest debat, es plantejava el tema de l’escassetat de residus humans a la clínica de Morín; les portades i tertúlies van parlar de les seves trituradores, les parts de cossos de fetus i altres temes desagradables per a la indústria avortista (veure a partir del minut 1).

E-Cristians i les altres associacions van poder perseverar durant anys i recurs darrere recurs perquè van poder rebre diners de molts petits donants, socis i persones conscienciades que van aportar els diners per a les cares accions jurídiques.

L’estranya absolució del primer judici: el Suprem va obligar a repetir-lo

La sentència del primer macrojudici a Morín i 10 col·laboradors seus va ser decebedor per als provida. La Fiscalia demanava 273 anys de presó per practicar 89 avortaments il·legals a dones en avançat estat de gestació, incloent-hi 171 anys de presó per a María Luisa Durán, l’esposa i sòcia de Morín.

Tot i això, el tribunal es va negar a admetre nombroses proves, incloent-hi el vídeo danès, i va absoldre el 31 de gener de 2013, a tots els acusats de tots els càrrecs, malgrat els milers de folis i documents de comptabilitat en negre aportats per la treballadora de la clínica.

E-Cristians i els altres denunciants van decidir perseverar i el novembre del 2013 el Tribunal Suprem va ordenar que es repetís el judici, declarant que l’Audiència de Barcelona “va acabar el dret d’aportació probatòria del fiscal i les acusacions populars” per rebutjar com a prova les imatges gravades amb càmera oculta per la televisió pública danesa i per no deixar reproduir durant el judici unes testificals que constaven al sumari. “Es va demanar que es passessin els enregistraments i que poguessin declarar els periodistes que els van fer, cosa que va ser denegada, així com les declaracions que els imputats van fer a la primera fase davant el jutge i la Policia”, va detallar Miró.

Jesús María Silva, catedràtic de Dret Penal i advocat d’E-Cristians, va explicar a La Razón que fer repetir el judici “és un dur rapapols per a l’Audiència de Barcelona, ​​perquè el Suprem diu ara que no va ser imparcial i això va quedar plasmat a la sentència. El que ha fet l’Alt Tribunal és una cosa molt excepcional i això fa pensar que les coses no es van fer bé” [per part dels jutges de Barcelona].

Al juny de 2016, repetit el judici, es va considerar provat que Morín i el seu còmplice el psiquiatre Pascual Javier Ramón Mora van realitzar 11 avortaments il·legals falsificant diagnòstics psicològics. La sentència era de 6 mesos de presó per cada delicte, però no van ingressar per diversos atenuants, com el de dilació en la realització del judici.

Sentencia a Carlos Morín Gamarra por abortos ilegales

El caso Morín muestra el truco o coladero del riesgo psíquico para hacer abortos ilegales

Els judicis a Morín i els seus col·laboradors van demostrar el mecanisme pel qual es van fer la majoria d’avortaments a Espanya amb la llei del 1985 fins al 2010: el colador del “risc psíquic” per a l’embarassada, amb tests falsificats, sense emplenar, etc…

L’advocat de Morín va insistir a presentar recursos, i el gener del 2018 el Tribunal Suprem absolia de 8 d’aquests 11 delictes d’avortament Morín i el psiquiatre Ramón Mora, mantenint les condemnes pels altres 3 avortaments realitzats fora de la llei el 2007 falsejant informes psiquiàtrics. El jutge va veure provat que, com van dir elles mateixes durant la investigació, les dones no van ser vistes per cap psiquiatre.

El final: vell, cansat, malalt… ni els avortisten el van apreciar

Així, després de 14 anys d’escàndols, judicis, recursos, i intervencions judicials, Morín només va ser condemnat en ferm per 3 avortaments il·legals falsificant informes. Ja estava cansat, vell, malalt. Se sotmetia a diàlisi tres cops per setmana, fins a morir, pràcticament amagat, a Menorca.

Ningú el mirava com un heroi, ni les feministes ni els companys de la indústria avortista, que l’odiaven per haver anat sempre per lliure -no formava part de la patronal ACAI- i per cridar massa l’atenció amb els avortaments tardans. Va ser la seva avarícia i desvergonyiment el que va portar a canviar la llei de l’avortament a Espanya a l’actual, una llei que encara no se sap si és conforme a la Constitució.

Jo no sóc un filòsof, no sóc aquí per preguntar-me si un fetus respiraria“, va dir al periodista danès. “Agafi la seva moral i quedi-se-la, no tinc res a veure amb la moral de vostè”, li va insistir. “Sóc un professional, un doctor. Parlo diverses llengües…”, s’ufanava.

No és clar que tot això li servirà ara en enfrontar-se a un Judici molt més just que tots els que va enfrontar, i en qual tindran veu els seus centenars o milers de víctimes a qui va treure la vida per obtenir grans quantitats de diners.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Menú