monestir canonical santa maria

Antic Monestir canonical de Santa Maria (Lluçà)

Municipi Lluçà
Comarca Osona
Geolocalització GPS 42º 3´ 4” N ;  2º 2´ 6” E
UTM 31T 420145 4655902
Estil arquitectònic Romànic, segle XII.
Rutes Ruta dels Monestirs
Importància Aquest indret es troba a Lluçà, municipi característic per l’arquitectura romànica dels segles XI i XII. A Lluçà es troben edificis del denominat primer romànic o romànic llombard com és el cas del Monestir Canonical de Santa Maria.
Breu història i altres característiques d’interès L’església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada el 905, encara que probablement es tractava d’una reconstrucció d’una capella anterior, del segle IX. L’església anà adquirint importància i es decidí establir una comunitat de canonges cap a l’any 1154, ja que cap a l’any 1169 ja era en funcionament. L’establiment es regia per la regla de Sant Agustí. Es posà el priorat de Lluçà sota la protecció del de l’Estany l’any 1192, va ser a finals del segle XII quan la comunitat assolí la seva màxima esplendor, essent una comunitat nombrosa que tenia cura de la seva església i algunes més dels voltants.

A partir del segle XIV començà el declivi del monestir, aprofundit pels priors comendataris que no tenien residència a Lluçà. A inicis del segle XVI, la comunitat havia pràcticament deixat d’existir, a mitjans de segle els edificis estaven en estat de ruïna. Es va unir al capítol dels canonges de Barcelona l’any 1609, que continuà mantenint l’església amb un rector, fins 1849. Amb la desamortització passà a parròquia, sense dependència de Barcelona.

Descripció arquitectònica L’església actual no és el que es va consagrar el 905. Podria pertànyer als segle XII per les seves característiques arquitectòniques, període en que es va instituir la canònica. Originàriament l’església tenia una única nau encapçalada per un absis, amb creuer rematat per dos absis més. L’edifici va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que afectaren també a la resta del conjunt del monestir. La façana i el campanar són obres posteriors, així com l’absidiola del costat del campanar, que també es va perdre, restaurada el segle XX.

El claustre és petit i de planta irregular, encara que no està documentada la seva construcció probablement fou construït a la mateixa època que l’església actual, el segle XII. L’edifici té una gran varietat d’elements decoratius característics, tant els mateixos capitells com en les decoracions dels àbacs. S’han perdut dos capitells d’un total de vint-i-dos peces distribuïdes en les quatre galeries.

Anecdotari Al l’interior del temple s’observen les restes de decoració mural del segle XIV, que van ser arrancades i es conserven en unes sales annexes de l’antic monestir. Es conserven dos grans pintures, la primera amb Escenes de la Vida de Crist i la segona amb la Vida de Sant Agustí, entre d’altres fragments menors.
Forma d’accés Horari:

Dimecres, dijous, divendres: 11- 13:30h
Dissabtes – diumenges: 11- 14h i 16- 18h. Possibilitat de concertar visites.

Joan Vila

T 938530130

integraart@gmail.com

Accessible per a cadira de rodes

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Menú