Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
e-Cristians no us dirà que voteu a aquests o a aquells altres, però sí que sempre, elecció rere elecció, us hem ofert criteris, orientacions, que no són fruit de la nostra subjectivitat sinó que resulten de l’aplicació fidel de la doctrina social de l’Església. En aquesta ocasió oferim al vostre discerniment el document adjunt que vàrem desenvolupar. Es tracta d’un ampli text amb qüestions que són importants per la doctrina social cristiana i els vam remetre als partits perquè ens aportessin el seu punt de vista i el del seu programa electoral. En el text adjunt trobareu tota aquesta informació que us pot ajudar a fer-vos una bona composició de lloc. Permeteu-me també una referència personal, una reflexió que vaig fer al meu últim article a La Vanguardia sobre el paper de la política i els partits, els podeu trobar aquí.
Dit tot això, puc entendre perfectament, perquè em passa a mi, que malgrat tot, s’acosta el diumenge i no sé a qui votar. I és que té raó Monsenyor Novell, bisbe de Solsona, quan va escriure “no hi ha cap partit de l’actual arc parlamentari, ni en el bloc independentista ni en l’unionista, que assumeixi de manera més o menys completa les conviccions morals sobre la vida, les relacions socials i econòmiques pròpies del catolicisme”.
El que sí que tinc clar és que votar una vegada i una altra pel que consideri que és un mal menor es converteix, a causa de la reiteració, en un gran mal, perquè ens indica que ens trobem davant una estructura de pecat en aquest cas institucional i política, que no permet que els cristians exercim amb consciència un dret tan important com és el d’elegir políticament. I cada vegada la cosa empitjora més, perquè el que hi ha a les agendes polítiques és la proliferació o el suport a mesures terribles, com és l’eutanàsia promoguda pels socialistes i comuns, i a la que li donen suport tots els altres partits catalans amb l’excepció del PPC i Vox. I que ningú mal interpreti aquesta referència nominal perquè només exposo la realitat; això es la veritat, perquè tal com diu Jesús “només ella ens farà lliures” (Jn. 8, 31). És important oposar-se a l’eutanàsia, però segur que no és una raó suficient per optar per una opció política, si en altres qüestions la concepció cristiana pateix. Però el que veig més difícil de compaginar és optar per aquells partits que l’impulsen o aproven lleis i actuacions contràries. En aquest sentit, el que fa Units, que es declara un partit humanista cristià, i que ja ni tan sols apareix com a partit a les paperetes del PSC, reclamant el vot per aquesta llista, que és també la de la llei Celaá i la de l’eutanàsia, em sembla penós.
En definitiva, si no tens clar a qui votar, no et forcis. En les actuals circumstàncies l’abstenció és una forma ben vàlida d’expressar-se políticament. I si ho tens clar, però dubtes perquè consideres que és una opció testimonial, abandona el teu dubte i vota per allò que tu en consciència consideres que és bo, que és bo no per una determinada ideològica política, no per frenar o donar suport a la independència, sinó que és bo per crear unes millors condicions perquè creixi el Regne de Déu entre nosaltres, perquè aquesta és la nostra finalitat, la nostra bandera. Les altres, totes, cauran a la pols i quedaran consumides com si mai haguessin existit.
Finalment, us informo que han començat les primeres actuacions de l’Assemblea d’Associacions per la vida, la llibertat i la dignitat, amb un manifest adreçat al Senat que és on es debatrà ara la llei i en el que també es defineixen les primeres grans iniciatives a dur a terme. Us recomano la seva lectura que podeu trobar aquí.
