Us convoquem a tots el dia 9 de desembre a les 19h., i tots els segons dimecres de mes, a la Basílica de la Mercè:
“Mare de Déu de la Mercè, intercessora nostra, deslliureu-nos dels mals de la pandèmia”
Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Us agraeixo les primeres respostes que s’han produït a la petició d’e-Cristians per afiliar més persones o, en el seu defecte, incrementar la quota. A tots els que ho heu fet possible, us donem les gràcies. La vostra contribució és fonamental. Dissortadament encara ens manquen, per arribar a l’objectiu d’assolir d’aquí a finals de desembre, 50 nous socis o, si això no és possible, el nombre equivalent en millores de la quota. Per tant, tinc l’obligació de reiterar a tots aquells que no heu fet el pas, que valoreu si el podeu donar perquè no hi ha causa que us ho impedeixi. Feu-ho, perquè si no aconseguim l’objectiu, la viabilitat d’e-Cristians a conseqüència de la greu crisi econòmica que ens colpeja, serà molt i molt difícil.
Estem desplegant la campanya sobre l’eutanàsia. Aquesta setmana començarà la campanya de recollida de signatures per oposar-se a la llei, i postular la necessitat de situar en primer terme un sistema de cures pal·liatives a l’abast de tota la població. Per dur-ho a terme hem preparat una Quedada Digital que tindrà lloc el 27 de novembre de 17h. a 19h. amb l’objectiu d’aconseguir que els hasgtags #EutanasiaNO i/o #MASpaliativos siguin treanding topic, i que sigui punt de partida de la recollida de signatures. Aquí pots trobar les instruccions per participar-hi.
S’ha aprovat la llei Celaá malgrat la important oposició. Si el Tribunal Constitucional no ho esmena, a mitjà termini l’educació concertada desapareixerà per asfíxia econòmica a través dels diversos mecanismes que la llei estableix per assolir-ho. La finalitat és clara: una escola estatal ideològicament dirigida. Com escriu La Vanguardia en el tractament del tema del passat 24 de novembre a la pàgina 29, la llei “recull les aspiracions generals de l’esquerra progressista”. És una llei d’una part de la societat que vol imposar la seva visió del que és l’educació a la resta. Cal dir a més que ha estat aprovada per només un vot més dels necessaris per assolir la majoria absoluta. És la llei educativa aprovada per menys marge. Encara més, si en lloc de comptar els escons comptem els vots que hi ha al darrere de la representació parlamentària, la llei disposa d’una majoria pírrica amb l’agreujant que hi ha partits com el PNB, que han comès explícitament la hipocresia de votar-la a canvi d’altres contrapartides deixant assentat que ells no pensen aplicar-la al País Basc. A Catalunya l’explicació pot arribar a ser tràgica, perquè la majoria de govern, bé sigui per la part independentista amb ERC, bé sigui per un nou tripartit amb Comuns i PSC, sempre tindrem un govern favorable a aplicar-la en tota la seva radicalitat perquè no hi ha una alternativa política suficient per fer-li front. La llei també tindrà dificultat per ser aplicada a les comunitats autònomes on governa el PP i haurà de passar el filtre del Tribunal Constitucional. La concertada també recorrerà a Europa. És dubtós, però, que en el marc de la Unió Europea hi hagi alguna intervenció eficaç en un afer que en principi, si no es demostra el contrari, és de competència estricta del país. Cal considerar que França, que té un model estatista i molt centralitzat, difícilment permetria que hi haguessin determinades crítiques al nou model espanyol, que poguessin significar també una crítica per a ells. En aquest context no deixa de sorprendre l’escassa voluntat mobilitzadora de l’escola concertada a Catalunya, malgrat que amb la llei es juguen el seu futur.
Us adjunto l’enllaç a una crítica de llibres recent que m’ha cridat l’atenció perquè tracta d’un llibre que vaig fer el 2006 i que en el seu moment va tenir una bona difusió “El desafío cristiano”. Que després de tants anys pugui ser encara objecte d’atenció m’ha semblat que era suficient per facilitar-vos la informació.
