Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Voldria començar aquesta primera carta del mes de maig, el mes de Maria, recordant-vos dos compromisos amb la Verge de la Mercè:
El primer serà el dia 12 de maig amb la missa que celebrem per demanar el seu ajut davant els estralls de la Covid-19. Serà com sempre a les 19h. a la basílica de la Mercè.
La segona cita és el dimecres 19 de maig, també a la mateixa basílica, i en el marc del cicle de conferències que conjuntament realitza amb e-Cristians. En aquesta ocasió el tema no pot ser més apassionant: tractarà sobre la ideologia de gènere i ho farà una de les persones més ben preparades en aquest àmbit com és Jordi Soley, de la Comissió Executiva de la nostra organització. Si voleu penetrar a fons en aquesta amenaça i en el tipus de respostes que és possible donar, no podeu faltar a aquesta cita a les 19:30h., del tercer dimecres de maig.
El fet de coordinar les activitats de l’Assemblea d’Associacions per la Vida, la Llibertat i la Dignitat, m’ha dut a mantenir reunions amb el portaveu de salut a l’assemblea de Castella i Lleó, amb els consellers de sanitat d’Andalusia i de Galícia. També mantinc una continuada relació amb monsenyor Mazuelos, bisbe de Canàries i president de la Subcomissió Episcopal Família i Defensa de la CEE, que és qui coordina per part d’aquesta tots els aspectes relacionats amb l’eutanàsia.
A mesura que es despleguen les activitats, es va fer palès que, en una primera instància, els temes clau estan relacionats amb la protecció dels ciutadans d’una banda, i la dels metges d’una altra. En el primer cas per evitar que una llei que a més de tractar un tema dolent és tècnicament molt deficient (o potser s’ha volgut que sigui així per facilitar que les seves imprecisions permetin generalitzar l’aplicació de la mort). La principal garantia en aquest sentit pels ciutadans és l’acció en dos àmbits diferents, però que convergeixen en la finalitat. D’una banda la generalització del document d’últimes voluntats en el qual cada persona faci constar que reclama les cures pal·liatives i l’atenció i acompanyament necessari, l’assistència religiosa, i refusa l’acarnissament terapèutic i l’eutanàsia. L’altre és aconseguir que els equips i serveis de cures pal·liatives estiguin a l’abast de tota la població, en les condicions adients per garantir els seus resultats, que no són altres que evitar el sofriment.
En relació amb els metges, cal donar suport a totes les seves iniciatives tendents a que els anomenats objectors, en realitat aquells que compleixen amb la deontologia professional, no formin part de cap llista de l’administració absolutament controlada per la partitocràcia, alhora que siguin els metges que voluntàriament s’aparten d’aquella deontologia els que estan disposats a matar els que s’ofereixen voluntaris per dur a terme aquesta acció.
Vull apuntar també que, encara que en el text no surt ni tan sols la paraula suïcidi, aquesta és una llei que el legalitza i fa possible, ajuda a qui el vulgui practicar. És un altre fet terrible perquè precisament aquesta és una plaga que està creixent entre nosaltres, especialment en la gent jove. Ja em direu com es poden fer campanyes de prevenció contra el suïcidi quan la legislació considera que és un dret. És una de tantes contradiccions en les quals incorren una política i uns governs que han fet de la mort la gran solució.
Us prego que sigueu actius, que acolliu les iniciatives, les difongueu, i hi participeu. El món no el transformen els tebis que seran vomitats en l’últim dia, sinó aquells que corresponen a la bondat de Déu i al seu amor en l’acció concreta.
