Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
El president Sánchez ha reiterat en les seves últimes declaracions i amb motiu de justificar els indults als empresonats per l’afer de la independència, que ho feia en nom del diàleg i per afavorir la concòrdia. Gran paraula aquesta. Potser si s’esforça una mica recordarà que fa e anys, quan el conflicte català estava més roent, e-Cristians vam llançar una iniciativa sobre la concòrdia. Reflexions des del punt de vista de la fe i també de la raó, perquè ja Aristòtil la definia, traduint-la com a amistat civil, com aquella virtut col·lectiva necessària perquè el bon govern de la ciutat, és a dir del país, prosperi. És una virtut que uneix en l’amistat a tots aquells que s’ocupen dels afers públics malgrat les seves diferències i en raó que comparteixen la voluntat comuna que la ciutat i els seus habitants visquin el millor possible i prosperin. Vam fer un acte el 2 de juny del 2018 a la parròquia del Remei de Les Corts, amb lectures i cants a fi d’aportar un gest visible, a més dels textos i dels missatges a la xarxa, a aquesta concòrdia. També vam dur a terme la penjada de cartells “Fem concòrdia”. Cal dir que no va ser una campanya fàcil, perquè des d’una banda i l’altra se’ns acusava d’afavorir al bàndol contrari. Però ho vam fer i estem ben satisfets d’aquella causa.
Però la concòrdia, com tota actitud humana, ha de ser sincera, qui la proclama no ha de buscar beneficis personals, sinó que ha de procurar el bé de tots. El problema del president Sánchez és que en allò que convé demana col·laboració i concòrdia perquè se sent feble, i en allò que li interessa i se sent fort tira pel dret i passa per sobre de tot diàleg fins i tot per sobre del més elemental respecte als procediments institucionals. Quin diàleg, quina concòrdia ha ofert el president Sánchez amb una llei tan decisiva, tan extraordinàriament important com la d’ensenyament, que arracona als pares, ofega a l’ensenyament concertat, i resol la crisi educativa a força de rebaixar més els nivells d’exigència. Quina concòrdia ha ofert amb la llei sobre l’eutanàsia quan s’ha valgut d’estratagemes legislatius per accelerar el procediment, no consultar al Consell d’Estat, obviar les recomanacions del Comitè de Bioètica i no atendre cap compareixença que pogués discrepar mínimament d’una llei que a més és tècnicament pèssima per la manca de garanties que genera. Com pot parlar de concòrdia i diàleg qui refusa dedicar recursos a les cures pal·liatives per evitar que tanta gent pateixi innecessàriament i situar el dret a matar-los com a única solució. Qui pot parlar de concòrdia quan davant un estrall que creix i creix, sobretot entre els joves, el del suïcidi, l’empara amb aquesta llei amb la hipocresia afegida que la paraula suïcidi no apareix ni una vegada al text. Volem la concòrdia, però ha de ser en tots els àmbits perquè si no aquesta, i amb ella tots els ciutadans, ens convertim en instruments del poder.
Vull assenyalar dues dates ben properes que tenen molt d’interès:
- Una d’elles tindrà lloc el dia 21 de juny. Es tracta de la tercera conferència del cicle “Trobades a la Mercè” que e-Cristians conjuntament amb la Basílica de la Mercè estem organitzant i que tenen lloc en aquesta seu. La pròxima serà sobre ¿Por qué consumo noticias falsas y no lo sé?
a càrrec del Sr. Francisco Jiménez, professor en periodisme digital de la UAO i coordinador de ForumLibertas que tractarà precisament d’internet, les xarxes socials i la presència i l’acció cristiana en aquestes. Una sessió més actual i més útil és difícil trobar-la. Més quan qui la durà a terme és un expert que aplica els seus coneixements cada dia. - El dia 22 de juny tindrà lloc la II Assemblea d’Associacions per la vida, la llibertat i la dignitat constituïda com a resposta a la llei de l’eutanàsia i per construir l’alternativa cultural i política a la cultura de la mort que s’ha apoderat de la nostra societat. En el transcurs de l’Assemblea s’exposaran les activitats dutes a terme des de la trobada de gener i les noves iniciatives en curs i previstes per a després de l’estiu amb l’objectiu de fer créixer la seva capacitat de resposta i alternativa.
